Núm. 39 Tercer trimestre 2005

1984

Joffre Villanueva, secretari general de l’MLP

He d’admetre que no hi ha cap llibre que m’hagi canviat la vida. És que… dit així, sona tan tràgic que em nego a pensar que la meva vida pugui canviar d’una forma radical per una lectura. Quin llibre no hauré llegit encara que m’ha de transformar de dalt a baix? És una pregunta que em desvetlla. Podria ser una altra persona a hores d’ara i jo sense saber-ho, per culpa de l’atzar! Però vaja, entrant a jugar el joc que se’ns proposa, em sembla que triaré 1984 de George Orwell. En primer lloc, perquè en vaig conèixer l’existència l’any 1984 (se’n va fer una pel·lícula i tot) però jo era massa petit i em vaig haver d’esperar uns anys, tot veient com criava pols a l’estanteria. Això el va convertir en un d’aquells llibres “de gent gran”, o sigui una cosa una mica iniciàtica. El segon motiu per triar-lo és que em va agradar. El vaig llegir de pressa, em va fotre que s’acabés, encara en recordo molts fragments, ja m’enteneu, els típics efectes que produeix un bon llibre. El tercer motiu és que l’Orwell va ser prou intel·ligent com per escolar un “informe” al bell mig del llibre, on queda explicat tot de forma prou explícita com per no haver de fer un gran esforç d’interpretació, i alhora sense treure’n misteri. Bàsicament perquè el que hi explica és tan bèstia que a mi em continua preocupant anys després. El quart motiu és la nova llengua i l’estratègia de reducció del llenguatge com a forma bàsica de control, i a mi em sembla que només per això 1984 ja és un llibre fonamental. I en cinquè lloc, pel component pessimista que impregna tot el llibre, idea que no comparteixo però alhora (per com m’interpel·la) em recorda constantment la impossibilitat de resoldre de forma definitiva les contradiccions.