Nm. 39 Tercer trimestre 2005
Editorial
Ara aniran pel caganer!
Quan un president democrticament escollit i que gaudeix del suport majoritari de les forces poltiques i de lŐopini ciutadana es veu obligat a demanar excuses perqu els representants –a qui ning mai no ha escollit– dŐuna instituci caracteritzada per la seva manca de respecte a lŐopini aliena i la seva absoluta fixaci en els motlles ms autoritaris de percepci de la realitat se senten ferits en la seva susceptibilitat, s que ens estem equivocant en alguna cosa. Anem errats amb all que alguns confonen amb el mal s de conceptes com ŇtolernciaÓ. LŐaparell institucional del catolicisme, bviament, mai no pot gosar entendre all que tota la vida ha combatut, s dir, tolerar que nŐhi hagi que sn, pensen i senten dŐuna altra manera... Que dos poltics representatius –i que no sempre estan dŐacord– facin una demostraci faceciosa de bon humor, dŐelegncia espiritual i de desinhibici jugant amb un objecte alálusiu a una determinada tradici mitolgica no significa res des del punt de vista dels practicants dŐaquesta tradici. Ben a lŐinrevs, molts dŐells –dels autntics– si se senten indignats per alguna cosa s per la mercantilitzaci i la conversi en souvenir dŐall que potser pertany al rerafons ms ntim de la seva simbologia o de la seva particular esttica cultural. Que du-nŐhi do! tamb, amb aquesta particular esttica! Sembla que, atenint-nos a les seves prpies escriptures, el protagonista del mite simblic hauria utilitzat algunes maneres no del tot pacfiques –aqu ens remetem a lŐhermenutica bblica– per tal dŐimpedir que es comercialitzs amb la corona dŐespines, ms que no pas perqu algun catal dŐintencions pacfiques i bonhomioses sŐhi fes una fotografia. Recordem all dels mercaders a la porta del temple? La veritat s que ja nŐhi ha prou! Ja nŐhi ha prou amb qu es creguin amb dret dŐinterferir en els processos civils dŐampliaci, precisament, de drets i vulguin boicotejar el funcionament ms ŇsagratÓ dŐuna societat democrtica, com s la participaci dels ciutadans en les decisions i lŐextensi a tots els individus –sigui la que sigui la seva opci sexual, per exemple– dŐuns drets dels quals fins ara nŐestaven exclosos. Pensem qu significa lŐactuaci ilálegtima del gran inquisidor papa Ratzinger i tota la cort vaticana demanant lŐabstenci a Itlia per tal dŐimpedir la investigaci amb clálules que pot contribuir a guarir malalties molt cruels... Doncs que pateixin ells, si volen, per que no emprenyin ms! Recordem les convocatries de lŐextrema dreta meditica i poltica espanyola, dŐacord amb els bisbes, per manifestar la seva indignaci pel reconeixement dŐuns drets civils de grups que fins ara no els tenien reconeguts. Doncs que no seŐls apliquin a ells mateixos, aquests drets, que ning no els obliga pas, per que deixin dŐemprenyar! Dins de poc, potser, els laics haurem de sortir en defensa del caganer dels pessebres, quan aquests intolerants sŐhi fixin i ho trobin un atemptat a les seves creences. La intolerncia excloent dels dogmtics noms pot aturar-se amb ms aprofundiment de la democrcia, amb lŐeina cvica de la tolerncia activa que atorga la lacitat. Defensarem, doncs, tots els drets de tots els ciutadans, incloent-hi el de posar un caganer –fins i tot aquells que no fem el pessebre! I no renunciarem a la simbologia alqumica i transubstanciadora dŐaquest personatge, dŐaltra banda, tan ple dŐalálegories. SŐhi haurien de fixar ms, en tot cas, tots els qui no sn capaos de gaudir de la diversitat i de tolerar que alguns pensin i visquin de formes diferents. Potser, en lŐentrallat del que s –i del que fa– el caganer catal, sŐhi trobarien ben representats.