Núm. 39 Tercer trimestre 2005

Lluïsa Bertran, metge psiquiatra

Lluïsa Bertran i Marquès és metgessa, especialista en Psiquiatria i Medicina del Treball. Treballa en l´àmbit de l´atenció primària en el sector públic i privat.

– ¿Com podria definir-se la incidència de l’inconscient en les accions humanes?

– Les accions humanes són processos mentals que es caracteritzen per tenir com atribut permanent una intencionalitat.

Els processos psíquics poden ser conscients per les persones o inconscients. Dintre d’aquest últim grup n’hi ha uns que tenen un fàcil accés a la consciència,que s’anomenen preconscients i uns altres, que són els pròpiament inconscients, que cal descobrir-los, endevinar-los i traduir-los a l’expressió conscient. Segons la psicoanàlisi, es posa de manifest per mitjà dels somnis i dels actes frustrats,que es poden atribuir a desatenció o a l’atzar, i que són l’expressió d’un conflicte entre la intenció conscient i un desig reprimit.

Jung considera que hi ha un inconscient col·lectiu que està integrat per experiències ancestrals comunes a tota la humanitat.

– “Racionalitat” ¿és un concepte real o agosarat?

– La racionalitat és la capacitat que tenim els éssers humans de poder elegir entre diverses estratègies per aconseguir un determinat objectiu. L’acte de l’elecció està lligat a les emocions i a les normes socials del moment, per tant per poder fer una elecció idònia caldrà tenir la major quantitat possible de dades referents al propi coneixement i al nostre entorn.

A l’actualitat, l’entorn canvia en temps curts i allò que era vigent i acceptat un dia pot no ser-ho al cap d’unes setmanes. Per això fa falta tenir uns coneixements basats en la globalitat, en què “el tot” és inexplicable sense referir-se a les “parts” i aquestes també són incomprensibles sense relacionar-se amb “el tot”. Per aquesta raó calen equips transdisciplinaris que abastin coneixements tècnics, humanístics,socials i ètics.

– ¿Quin paper juguen les emocions en les organitzacions socials?

– L’emotivitat és la capacitat de reaccionar a un determinat estímul. És un tret general de la nostra vida mental el fet que tot succés sofert per nosaltres com a conseqüència d’una percepció o d’un pensament, pot produir-nos, en un cert grau, una commoció a la nostra vida orgànica i psicològica.

Les organitzacions socials estan formades per persones que interactuen amb una finalitat, i evidentment es generen sempre emocions,que poden incidir de forma favorable o desfavorable, tant a nivell individual com col·lectiu, en el funcionament de qualsevol projecte.

No podem oblidar que les coses més importants de la nostra vida, com el fet d’aparellar-nos, tenir fills, teixir vincles d’amistat... vénen donades per les nostres emocions.

– ¿Com definim la intel·ligència emocional?¿És alguna cosa que encara no ens plantegem prou?

– Els primers estudis que es van fer per detectar les habilitats individuals intel·lectives van donar com a resultat el quocient intel·lectual (CI), que avaluava una estreta franja d’habilitats lingüístiques i matemàtiques, però no tenia cap valor quant a la vida pràctica.

Un grup de psicòlegs de la Universitat de Yale van introduir aquest nou concepte, que es defineix, segons Salovey, com una manera d’interactuar amb el món que es basa en el domini de cinc competències bàsiques:

1. El coneixement de les pròpies emocions.

2. La capacitat de controlar les emocions.

3. La capacitat de motivar-se un mateix.

4. El reconeixement de les emocions alienes.

5. El control de les relacions.

El benestar psíquic és quelcom buscat per tot el món, la dificultat està en trobar el mètode que ens permeti aconseguir-ho. Avui dia ens trobem amb un greu problema que és la gestió individual del temps, que es dedica de forma predominant a activitats lucratives o d’evasió organitzada, i s’inverteix molt poc en millorar aspectes emocionals. Aquest fet ens torna febles davant de qualsevol frustració o canvi en la vida quotidiana.

– Els desequilibris o els problemes mentals ¿tenen causes psíquiques i socials alhora? ¿On posaríem el límit, si és que n’hi ha?

– Les manifestacions dels desequilibris mentals són a la vegada el resultat d’una interacció complexa de forces biològiques, psicològiques

i sòcioculturals, i l’expressió d’una fallida en el procés d’adaptació. La frontera entre la normalitat i l’anormalitat psíquica és un tema avui dia encara no ben resolt a la pràctica, i hi ha diversos criteris que la defineixen:

a) normalitat com a salut, que la considera com un estat de raonable funcionament del cos i del psiquisme, sense sofriments ni deficiències de cap classe.

b) normalitat estadística, que inclou aquelles formes de comportament, creences, actituds,que, en relació a l’estudi estadístic del grup social en què es produeixen, queden compreses dintre d’allò que es denomina àrea de normalitat de la corba de Gauss, és a dir, una desviació estàndard per sobre i per sota de la mitja aritmètica.

c) criteri social, en què la normalitat o anormalitat d’un individu es decideix per la reacció que provoca en la majoria d’éssers humans que formen el grup social en el qual està inserit.

d) normalitat normativa, que es defineix com d’harmoniós i òptim funcionament dels diversos elements de l’aparell psíquic, que donen lloc al màxim desenvolupament de les capacitats de què gaudeix cada ésser humà.

c) criteri psicodinàmic: normalitat és la capacitat de manejar adequadament els processos mentals inconscients.

L’OMS defineix la salut com un estat de benestar físic, psíquic i social. Per tant, les causes del desequilibri poden estar en els tres àmbits, però actualment, degut a la rapidesa amb què es produeixen els canvis socials, emergeixen patologies diferenciades que estan relacionades amb el món laboral, que cada vegada esdevé més precari (com les addiccions al treball, el canvis d’humor del cap de setmana, la fibromiàlgia –que predomina en les dones–, l’estrès laboral) o social (com la xenofòbia, la imitació de patrons estètics que poden induir a trastorns de tipus alimentari en els adolescents, o a determinades conductes violentes).

– ¿Quines serien les manifestacions més clares en la vida quotidiana?¿I en la vida social, en l´espai públic?

– La malaltia mental es manifesta en una alteració de les emocions, i/o de la conducta (entesa com a manera de ser o reaccionar d’una persona durant un període curt o llarg de la seva vida, o enfront de circumstàncies particulars) i/o de les cognicions (que són els processos pels quals s’adquireix consciència dels objectes del pensament i que, segons el seu resultat, s’anomenen sensacions, percepcions, representacions) i/o símptomes físics sense substrat orgànic.

Hi ha un vell aforisme que diu que no hi ha malalties sinó malalts, per tant, traient els casos molt aguts com els estats d’intoxicació per substàncies, o una crisi d’agitació psicomotriu en un delirant, la gran majoria de malalts que estan controlats amb medicació i/o psicoteràpia no presenten en el seu aspecte extern cap tipus de diferència de la resta de la població. Ara bé, n’hi ha que no poden seguir un ritme de treball rendible per als empresaris i acudeixen a treballs tutoritzats específics per a discapacitats.

De vegades, es troben amb dificultats per relacionar-se a nivell familiar i/o social i els problemes arriben, molts cops, dels “normals” per la seva intolerància, rigidesa, falta de comprensió i un llarg etc. Hi ha associacions de familiars de malalts mentals que tenen locals on es fan activitats lúdiques que estan obertes a tota la població i és dolorós constatar com, a ple segle XXI, la solidaritat brilla per la seva absència.

– Els mitjans de comunicació, l’escola, la família, la pressió publicitària, els reptes competitius, la cultura de la incertesa, les condicions genètiques... ¿quins factors tenen més pes en la configuració de la personalitat i els comportaments?

– Tots aquests factors estan en una constant interacció durant tota la vida, en un grau diferent i de forma individualitzada per a cada persona, i hi ha quelcom que s’ha de tenir sempre present : tots som igual de vulnerables davant de la malaltia mental, només calen unes circumstàncies adverses. Aquest concepte va néixer després de la Segona guerra mundial: en estudiar sobrevivents, es va observar com persones que eren notòries i apreciades pel seu seny van embogir pels patiments soferts.

– ¿Això té a veure amb els valors socials més o menys dominants?

– Evidentment, els canvis socials que s’han sofert, des de l’ús de les autopistes de la informació i la rapidesa en les comunicacions i els transports, han canviat

i estan canviant els nostres valors tradicionals: estructura de la família –hi ha cada vegada més llars monoparentals, persones que viuen soles–, hi ha relaxació dels deures de solidaritat familiar, deslocalització de persones i empreses, horaris de treball il·legals pel nombre d’hores diàries que hom hi dedica, contractes de treball precaris i salaris baixos, problemes de discriminació laboral en el cas de les dones en edat fèrtil, la falta de testimonis de vida, és a dir aquells vells confidents que et donaven suport incondicional... Tot això crea un camp de cultiu per la inseguretat, l’angoixa, la depressió, l’estrés, la fibromiàlgia, les addiccions...

– ¿Es poden fer valoracions de l’estat de salut mental d’una societat? ¿Quina en faries en el nostre cas?

– Segons la meva opinió, la societat occidental s’està tornant autista i està perdent els criteris de realitat per poder-se projectar en un futur pròsper. Ens ancorem en el nostre etnocentrisme i no ens n’adonem que, si no canviem de registre, en el procés de mundialització que ens ve a sobre perdrem els valors adquirits.

Les formes de govern són democràcies de tipus representatiu d’audiències, és a dir, entre el ciutadà i el polític que el representa hi ha uns intermediaris que són els mitjans de comunicació, que creen una certa imatge i que s’esforcen en fer-la perdurar en el temps. En les campanyes electorals es parla més de promeses i de paraules que no del treball realitzat, i malgrat que el sistema democràtic té la confiança de la majoria dels ciutadans, els polítics tenen poca credibilitat arreu.

Políticament, la majoria dels ciutadans són poc actius i es limiten a gaudir de la vida privada fins allà on els és possible.

Es fan programes de govern a escala mundial en què no es tenen en compte els recursos naturals ni les persones.

A l’hora de fer projectes polítics no es valora prou la pobresa que hi ha a la resta del món, ni les bosses de pobresa que cada vegada creixen més a casa nostra, i es creu que amb mesures de seguretat es resoldran.

– ¿Com s’hi intervé: per mitjans clínics, pedagògics, legals,econòmics, polítics?

– La intervenció s’hauria de fer aprofitant tots els coneixements que tenim en l’actualitat, en base a crear una cultura oberta, no subjecta a normes rígides i petrificades, i de forma transdisciplinar; és a dir, que hi hagi un diàleg permanent entre les diverses disciplines, en base a considerar (tal com diu Sergi Vilar (1997) La nueva racionalidad, Kairós, pàg 217) que “la transdisciplinarietat s’imbrica exclusivament en les situacions, problemes, realitzacions i projectes humano-socials, en relació amb el seu entorn tècnic i natural. Les poblacions, considerades com un “tot”, són diferents a les “parts” individuals que les composen. Aquest “tot” no és la suma mecànica dels milions de sistemes neuronals-sensorials-psíquics que caracteritzen cada persona, sinó que de la seva interacció col·lectiva surt quelcom nou que podem identificar de diverses maneres: un sistema de valors més o menys comú, un cert nivell cultural”.

Aquest és el camí, malgrat que estigui ple de dificultats, si no, farem eterna la frase de Che Guevara “de què serveix que els potents laboratoris dels països rics siguin capaços de treure nous i sofisticats medicaments, si els usuaris dels països pobres no els poden pagar”. Avui per avui, això és vigent a l´Àfrica amb la SIDA i la malària.

– ¿És possible relacionar el lliure desplegament de les emocions amb la dosi de racionalitat que faci possible el respecte a la dignitat de totes les persones?

– És evident que sí. S’ha de reconèixer que, en aquest camp, s’ha avançat molt des de la Segona guerra mundial, sobre tot en els drets dels infants i adolescents i de les dones.

L’any 1945 cap nació occidental no va qüestionar la utilització de menors en tasques de guerra, en treballs en camps de presoners, etc. Dins la llar, l’autoritat del pater familia era inqüestionable, i a partir dels anys setanta s’ha començat a parlar de com s’exerceix l’autoritat: de violència domèstica, de les discriminacions de les minories per raó de gènere, com les que patien els gais i lesbianes, per exemple. El que demostra que la nostra societat millora lentament, amb moltes dificultats, cap al respecte a la dignitat de totes les persones.

– El símbols, els codis grupals, els nexos de sociabilitat ¿potencien o restringeixen el desplegament de les capacitats personals? ¿Per què?

– Aquests elements són bàsics i necessaris per al desplegament de les capacitats personals. Ara bé, depèn de “com” es porten a terme poden ajudar a estimular les emocions d’amor en sentit ampli (acceptació de l’altre, cordialitat, confiança, afinitat, admiració) i les d’alegria (felicitat, goig, tranquil·litat, gratificació, satisfacció, diversió, dignitat), o bé generar pors, tristesa, vergonya, culpa, aversió. Per tant, és molt important saber distingir les emocions que es desenvolupen dins nostre i comprovar si ens ajuden a l’hora de millorar el respecte a la nostra dignitat i la dels altres, o bé és tot el contrari.

– ¿Quin consell donaries als nostres joves del teixit associatiu de la pedagogia en el lleure, que pretenen formar els infants en valors laics i progressistes? ¿Quins llibres els recomanes?

– Els proposo la lectura d’un paràgraf escrit per George Bernard Shaw: “Este es el verdadero goce de la vida: ser usado para un objetivo que tú mismo conoces como importante, estar totalmente agotado cuando te arrojen al cajón de los trastos; ser una fuerza de la naturaleza en lugar de un pequeño zoquete febril y egoísta, lleno de malestar y resentimiento, quejoso siempre de que el mundo no se dedique enteramente a hacerte feliz”

Com a llibres, recomano: Cyrulnik, Boris (2003) Los patitos feos. Gedisa editorial. Cyrulnik, Boris (2001) La maravilla del dolor. Granica ensayo. Goleman, Daniel (1997) La inteligencia emocional. Kairós. Morin, Edgar (2003) La identidad humana. Ediciones Cátedra. Rojas,Enrique (2002) ¿Quién eres? Temas de hoy. Vilar, Sergio (1997) La nueva racionalidad. Kairós.