|
Nœm. 40 Quart trimestre 2005 10 aniversari
Les utopies de cada dia
Jordi Miralles, president de la Fundaci— Terra
El temps inexorable Žs com la corda que ens suporta mentre ens despengem per un penyasegat. La consigna vital Žs que un bon descens Žs aquell que ens permet assolir la tranquilálitat dÕestar de peus a terra amb el m’nim risc. Per˜ Žs evident que, si la vida Žs deixar-se anar per una cinglera de la qual en nixer ens deixen a dalt del cim, potser cal propiciar que el descens sigui tambŽ el mŽs ric possible. Estar viu significa que la corda vital resisteix al nostre descens. Tanmateix, tenim lÕoportunitat de vaguerejar per la paret escarpada i a la recerca dÕaltres detalls de lÕecosistema rup’cola. Espai de Llibertat fa deu anys que desafia la fora de la gravetat vital, per tal dÕanimar-nos a passejar per altres aspectes capaos de transformar la nostra experincia quotidiana. El quart trimestre de 1997 va aparixer la primera consigna i Žs evident que aquesta secci—, amb prop dÕuna trentena de colálaboracions, es pot ja valorar com un manual in progress avanat de transformaci— activa de la societat, i que ilálustra les petites utopies possibles de cada dia.
Rellegir i prendre al per caminar
Avui es parla molt del corrent Òslow foodÓ per potenciar la necessitat dÕassaborir el menjar sense presses i amb ingredients fets amb amor, com una forma de recuperar la pr˜pia essncia cultural, en alguns casos, de segles dÕexperincia. En lÕˆmbit cultural tambŽ caldria reclamar el Òslow bookÓ per evitar aquesta invasi— inacabable de lectures inabastables i pensades per devorar de forma incessant. Cal fomentar, ni que sigui de tant en tant, la relectura dÕall˜ que ens ha entrat pels ulls. Per ser lector caldria estar educat en saber gaudir de les lletres. La fita dels deu anys dÕEspai de Llibertat, a part de ser un goig per als qui ens emociona lÕideari laic i progressista, que tan bŽ ressumeix lÕÒinstru•-vos i sereu lliuresÉ estimeu-vos i sereu feliosÓ, Žs tambŽ una ocasi— per repassar els diferents nœmeros editats. Aquesta Žs la consigna per aquest nœmero: rellegiu i pregunteu-vos en qu us sentiu satisfets dÕall˜ que en el seu dia vˆreu llegir i valoreu que era important.
Un manual dÕestil de vida progressista
Si feu un repˆs a les consignes publicades, redescobrireu propostes per fer cam’ en els ideals progressistes, des del dret a la mandra fins a lÕopci— per la dieta vegetariana, passant per lÕEuropa sense constituci—. Una de les primeres consignes ens proposava simplificar la nostra vida i ser mŽs austers a casa. La bicicleta i moureÕs per la ciutat, sempre pensant que podem estalviar contaminaci— i soroll anant a peu o amb transport colálectiu, continua sent de rabiosa actualitat, tenint en compte que el transport suposa un 40 % de les emissions responsables de lÕefecte hivernacle. Com fer les nostres oficines mŽs ecol˜giques i com introduir lÕactivisme ambiental a casa, quedaven ben reflectides amb propostes com ara incorporar electrodomstics eficients, omplir les terrasses o balcons amb plantes comestibles, reciclar o separar selectivament la brossa i fer servir menys embalatges. Per˜, tambŽ, seÕns ha recordat no caure en les drogues de disseny, la importˆncia dÕestar associat i pagar una o vˆries quotes de suport a projectes associatius, perqu ens permeten contribuir a la transformaci— social. Tot i que encara hi ha poca oferta, invertir els diners en fons tics o tenir el compte en una banca tica ens fa mŽs responsables dels nostres recursos econ˜mics, per escassos que siguin.
La invitaci— a compartir pis (no pas amb animals domstics o de companyia que, a ciutat, constitueixen una desencertada elecci—) tambŽ constitueix una bona consigna en un temps en qu lÕhabitatge sÕha convertit en una de les principals eines dÕespeculaci— socioecon˜mica. Potser caldria pensar all˜ de: si la hipoteca et vol escanyar, hi ha la possibilitat dÕassociar-se per ser mŽs forts. Cercar edificis en els quals un colálectiu dÕamics hi comparteixen diferents habitatges podria permetre compartir algunes prestacions domstiques bˆsiques (rentadora, aparells de neteja, etc.).
En definitiva, tenim a les nostres mans una colálecci— de revistes a les que el pas del temps no ha fet perdre actualitat en molts aspectes. Aix’, que rellegiu i assaboriu que sou fills i filles del temps infinit, malgrat que el nostre descens per la cinglera vital no ens permeti mai veure la utopia. La utopia o la immortalitat Žs, precisament, saber aturar-se i assaborir amb joia els moments viscuts, llegits, sentits, riguts o plorats: Òslow lifeÓ per als propers 10 anys.