Núm. 41 Primer trimestre 2006

Josep Subirats, La intensitat del dibuix
Ferran Escoda, periodista

La il·lusió de molts ciutadans republicans vaconcloure en la cruel desorganització dels camps de concentració francesos i enels batallons de càstig del franquisme de la primera postguerra. Això últim perals qui van poder i van voler retornar. Aquest fou el cas del pintor JosepSubirats (Barcelona, 1914-1997), dibuixant de poca difusió, però d’un treballcontinuat i honest, posseidor de la bellesa d’un mestre format als anys vint
i trenta del segle xx.
Subirats fou un alumne brillant de Llotja,segons el seu amic Antoni Clavé era el més dotat de tot el grup. Subirats vafer cartells i murals i es féu membre de l’Associació de Cartellistes deCatalunya. La seva vida va patir la interrupció de la Guerra Civil, s’incorporàal Sindicat de Dibuixants i passà a formar part del grup de dibuixants delPSUC, també col·laborà com a ninotaire a l’Esquella de la Torratxa, on entrà encontacte amb artistes com Calders i Tísner, entre d’altres. Abans quel’enviessin al front va  publicardiversos cartells.
La modernitat no ha estat amable amb elrealisme aplicat de pintors com Subirats, fills del Noucentisme. Ha hagut depassar la foguerada abstraccionista i conceptual per recuperar tants artistesbandejats, oblidats durants dècades per causa d’un fals progrés artístic, iabocats a un mercat secundari sense atenció crítica.
Després de la Guerra, Subirats es concentra enla feina a la Societat Anònima d’Arts Gràfiques i es refugia en el dibuix senseconcessions, treballa per encàrrec en l’àmbit de la publicitat i el rameditorial. Gairebé no fa exposicions: una l’any 1951 i una altra d’homenatgel’any 1993; un parell més, una d’elles a Madrid, tanquen la seva nòminaexpositiva a Europa. Un viatge a Mèxic l’any 90 donà peu a un parell de mostresmés. Malgrat donar a conèixer la seva obra no vol atendre les demandes delmercat. Subirats es concentra en el dibuix i l’obsessió per aquesta tècnica elcaracteritza. La seva obra, lliure dels condicionants del mercat, creix alvoltant del dibuix amb un tremp personal. Els seus temes es mantenen al llargdels anys: la marginalitat urbana, els paisatges rurals, tot des de lasimplicitat i la força del traç. Avui la seva obra és apreciada pel quesignifica de coherència i mestratge, de puresa i habilitat. La galeria FrancescMestre de Barcelona ha aplegat en una exposició un bon nombre d’obres i mantél’interès pel treball d’aquest pintor .