Núm. 41 Primer trimestre 2006

La guerra
Antonio Machado. Denes, València, 2005

Recull d’articles i poemes escrits enmig de laGuerra Civil, publicat per Espasa-Calpe l’any 1937, i desaparegut de totes lesrecopilacions posteriors, Jaume Pont recupera, en una pulcra edició de Denes,les paraules d’Antonio Machado als seus conciutadans defensors de la República.El poeta, ja vell i malalt, es mantindrà fidel a l’Espanya que anomenacervantina, la genuïnament popular, gens catòlica, en el sentit sectari de laparaula, sinó humana i universalment cristiana; al mateix temps que combatl’Espanya que titlla de calderoniana, barroca i eclesiàstica. L’humanismed’Antonio Machado és com el de molts dels seus contemporanis d’inspiraciósimbòlica crística – paraula que no figura al diccionari, però que esrefereix al Crist com a home i no com a Déu, a la llegenda cristiana– ial mateix temps radicalment anticlerical. Trobem aquesta opció filosòfica entreuna part dels iniciats en la francmaçoneria a finals del XIX i començaments delXX, com un altre del homes fidels a la República fins al darrer dia, Odón deBuen.
Critica Machado el senyoritisme que es complaua ignorar la insuperable dignitat de l’ésser humà. I ens dóna una clau per adebats d’extraordinària actualitat, com el d’alguns conceptes continguts alprojecte de nou Estatut: “un pueblo es siempre una empresa futura, un arcotendido hacia el mañana”, doncs vivim cap al futur, davant una inesgotablecaixa de sorpreses, “que el más hondo y veraz sentimiento del hombre es suinquietud ante la infinita imprevisibilidad del mañana”.
Humanista demòcrata, el combat antifeixista elporta a adreçar un discurs a les joventuts socialistes unificades l’u de maigde 1937. Critica els joves vells que alimenten el feixisme en parlar dels“jóvenes pervertidos por la vejez: ratas de sacristía, flores de patinillo,repugnantes lombrices de caño sucio”.
Humanista demòcrata, com deia, saluda ambrespecte els joves socialistes unificats i, alhora que afirma no ser ni haverestat mai marxista, veu amb claredat que el socialisme, com a forma deconvivència humana basada en el treball, en la igualtat dels mitjans conceditsa tots per realitzar-lo i en l’abolició dels privilegis de classe, és una faseinexcusable en el camí de la justícia.
Un altre llibre que es llegeix amb rapidesa iamb delectació, completat per un munt de dibuixos de José Machado, una lliçóper a l’eternitat d’un home que veu darrere de totes les grans traïcionsl’estupidesa de l’Iscariot.
(J.F.P)

Lutero
Eric Till. Alemanya,2003 [121’] (estrenada a Catalunya desembre 2005]

En un país com el nostre, fill i hereu de laContrareforma catòlica li sorprendrà una pel·lícula com Lutero destinada aglossar amb un gran desplegament de mitjans i una acurada descripció d’aquelltemps la Reforma i la vida de Martin Luther (1483-1546), paper interpretat ambconvicció per Joseph Fiennes. Entre els altres actors, crec que l’espectadorsurt especialment impressionat per Sir Peter Ustinov com el príncep elector Fredericde Saxònia, protector entranyable del Dr. Luther, i de la fortalesa de ClaireCox com Katharina von Bora, l’esposa del teòleg alemany. La pel·lícula és plenade moments emotius per a un lliurepensador, com la declaració de Luther davantla Dieta de Worms l’any 1521: Només si sóc convençut per l’Escriptura o per laraó pura i no per Papes i Concilis que sovint s’han contradit entre ells, lameva consciència es captiva de la paraula de Déu. Anar contra la consciència noés ni correcte ni segur. No puc i no vull revocar [les meves teories].  M’hi mantinc. No puc fer una altracosa. Que Déu m’ajudi. 
La pel·lícula resulta molt instructiva  sobre la corrupció simoníaca del’Església  Catòlica Romanad’aquell temps (la venda d’indulgències, que encara es practicava a l’Espanyadels anys seixanta del segle xx!), sobre els absurds teològics com la reduccióde penes al purgatori explotats pel Vaticà per finançar la construcció de SantPere, i sobre l’heteronomia moral dels creients, subjectes així al poder de papes,reis i emperadors. La traducció de la Bíblia a l’alemany –prohibida itemuda per Roma– no només converteix a Luther en pare d’aquesta llengua,sinó en el símbol del combat contra tots els fonamentalismes que ahir i avuivolen conservar els textos sagrats (la Biblía, l’Alcorà) en versionsinaccessibles per a la gent, a la que es vol impedir així tenir un criteridiferent al del clergat opressor. La revolució de Luther és un pashistòricament molt rellevant en la lluita per la llibertat i l’emancipació delgènere humà, sense amagar que les revolucions tenen també el seu costat fosc,el moment en que l’alliberament de l’esclavatge pot conduir a la violència i ala venjança fins que la majoria d’edat conquerida permet restablir un nou ordrede les coses.

(J.F.P.)