Acta del Ple de l'Ajuntament de Barcelona

9 de setembre de 1931

[Transcripció literal del debat sobre la proposta d'erigir un monument a la memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia. Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Barcelona, pàgines 46 a54. Institut Municipal d'Història de Barcelona.]

Es va donar compte d'una proposició sotasignada pels ciutadans regidors Grisé, Domenech, Salvat, Giralt, Ulled, Samblancat i Ruiz interessant: Primer: Que es declari urgent. Segon: Que quan s'assoleixi la cessió i entrega del Castell de Montjuic a la ciutat, sigui erigit en el lloc més visible de la muntanya un monument dedicat a la memoria de D. Francesc Ferrer i Guardia, com a representació genuina dels martres que en holoquauste de la llibertat varen esser executats en els fossos del Castell.

El ciutadá regidor Casanovas: Diu que s'adhereix al fons de la proposició. Que li sembla recordar que el monument de Ferrer a Brusel·les el tenen guardat en espera de que se li demani a la Municipalitat. Que en aquest sentit es podria escriure a Brusel·les per a que sigui entregat a Barcelona.

El ciutadá regidor Giralt: Agraeix les paraules del Sr. Casanovas. Diu que es consideraran honradíssims si la proposició va avalada amb algunes de les firmes de la majoria celebrant poder afegir-hi una addició tan bella com la que el Cap de la majoria ha indicat.

El ciutadá regidor Velilla: S'adhereix en representació dels federals.

El ciutadá regidor Comas: Diu que, com President de la Comissió de Parcs i Palaus, creu innecessari que passi la proposició a l'esmentada Comissió, ja que els elements republicans votan ja a favor de la proposició.

El ciutadá regidor Segarra: Demana quedi vuit dies damunt la taula, per estudiar-la.

El ciutadá regidor Casanovas: En Ferrer fou victima del rei.

El ciutadá regidor Cabré: I de l'ardid d'Emiliano Iglesias.

Els radicals protesten iradament. Increpacions molt fortes dels radicals i de part del public.

El ciutadá regidor Duran: Proposa es dediqui un record al Capitá Galceran, que defensá a Ferrer.

El ciutadá regidor Ulled: Diu que havia accedit a que la proposició passés a la Comissió de Parcs i palaus perque volia mantenir aquella cordialitat de relacions que deu existir entre els diferents grups politics que formen el Consistori, peró, que per les manifestacions del Sr. Cabré ha tingut que arrepintir-se. Que el que ha dit el Sr. Cabré no correspon a la gentilesa ni a l'altesa de mires de la minoria radical. Que les manifestacions del Sr. Casanovas els ha portat a l'ánim la més gran emoció. Que per Ferrer senten una vertadera admiració i veneració perque és l'home que, en definitiva, representa en la seva totalitat el martir de quants tingueren que lluitar per la defensa d'aqueixes llibertats públiques que avui es frueixen. Recull també amb tot elogi l'actitut del Sr. Comas, que ha dit d'una manera admirable que estan conformes tots els grups Consistorials per a la votació d'aquesta proposició, que no calía que passés a la Comissió de Parcs perque la proposició ja estava prejutjada. Diu que rebutja, amb tota indignació les paraules del Sr. Cabré. Que s'ha llançat una acusació contra un dels seus correligionaris que fou una de les victimes de la revolució de l'any 1909, que va estar a punt de perdre la vida. Invita a la Lliga a que prengui exemple de l'actitut serena de la minoria radical i que si la Lliga no está conforme amb el fons de la proposició, encara que disenteixin del pensament de la mateixa, deuen respectar-lo i tractar l'assumpte amb tota consideració. Que als radicals no els ofén que s'oposin a l'esperit de la proposició, peró que el que no poden tolerar és que pretenguin llançar una afrenta a un correligionari. Que el Sr. Cabré no podrá presentar cap document que provi el que acaba de dir. Que deu rectificar la insídia. Que no és just acusar als absents. Que qué diria el Sr. Cabré si, rebutjant aquesta acusació li digués que Ferrer, fundador de l'Escola Moderna, fos victima d'aquell famós "Delateu" de la Veu de Catalunya que havia acusat a tants amics per a que entressin a la presó.

El ciutadá regidor Sagarra: Diu que li sembla que en aquest Consistori son excessivament futuristes o historics. Que el Sr. Casanovas parla del futur; i el Sr. Ulled del passat. Creu que el que deu fer-se és fixar-se en el present perque d'altra manera s'allarguen indegudament els debats. Insisteix en que quedi la proposició vuit dies damunt la taula. Es lamenta de la situació creada que fa que pel sol fet de que un representant de la minoria regionalista demani que quedi un assumpte vuit dies damunt la taula perestudiar-lo, no se li permeti. Pregunta a la majoria si es negará al seu prec.

El ciutadá regidor Casanovas: Diu que quan es discutia aquesta proposició, la majoria no havia tingut inconvenient en que passés a Parcs i Palaus. Que a Brusel·les hi ha un monument a Ferrer que l'aixecá tota l'Europa liberal contra les violencies de la monarquia. Que ells han vist l'estatua quan han estat exiliats i han vist aquell simbol de l'any 1909 contra la Monarquia i a favor de la República, contra totes les tiranies. Que quan els germanics entraren a Bélgica van treure aquesta estatua peroferir un nou homenatge al poder militar. Diu que ells estan en deute vers l'Europa. Que aquella estatua la guarden i diuen que la donaran quan Barcelona la demani, quan Espanya estigui redimida, quan Catalunya tingui la República i que ells quedarien malament si no la reclamessin i no farian honor tampoc a la Municipalitat de Brusel·les. Que les forces republicanes no es varen oposar a que s'aixequés un monument a Mosén Cinto, perque representava un aspecte de la catalanitat de la nostra terra. Que les seves paraules han despertat en els regionalistes l'esperit reaccionari de la seva intolerancia. Que contra aquesta intolerancia, s'ha d'acabar. Que la República no les vol aquestes coses.

El ciutadá regidor Cabré: Diu que no ha dit una sola paraula contra Ferrer i té l'absoluta seguretat de que l'unic que assití al Consell de Guerre de Ferrer és ell. Que diu aixó perque, com testimoni del Consell de Guerra pot donar fé del que passá. Repeteix que no ha dit una paraula contra Ferrer. Que Ferrer fou un martir de l'ideal. Que el Sr.Duran ha volgut honorar la Memoria de Galcerán. Que bastará es llegeixi el discurs de defensa que va fer, pertrobar la ratificació de les seves paraules. Que també poden mirar la colecció d'un diari d'esquerra, com El Diluvio, d'aquells temps, aL front del qual hi ha un home tan republicá com En Claramunt i es convencerá tothom de que les seves parauls no sons acusacions sinó fets.. Que per tant, en plena conciencia no pot rectificar les seves paraules no tenint el Sr. Ulled més que llegir el discurs admirable d'En Galceran perconvence's.

El ciutadá regidor Sagarra: Insisteix novament en que la proposició quedi damunt la taula.

El ciutadá regidor Comas: Diu que al principi s'havia demanat que passés a Parcs i Palaus, peró, com que la immensa majoria s'havia manifestat, havia cregut que ja no hi havia necessitat de que hi passés.

El ciutadá regidor Sagarra: Diu que no veu la urgencia per a que no pugui quedar damunt la taula.

El ciutadá regidor Pellicena: També diu que no veu que hi hagi cap raó per a que no s'accedeixi a que resti damunt la taula.

El ciutadá regidor Velilla: Diu que fa seves les paraules de lloança que el Sr. Casanovas ha dedicat a la memoria de Ferrer. Crida l'atenció sobre el fet de que ha tingut que coincidir la Lliga amb els republicans en que el monument el mereix FerRer per haver sigut un martir de l'ideal. Creu que s'ha de votar la urgencia i que s'ha de fer aquest vespre, per a que se sápiga que ells saben ésser tolerants, peró que quan topen amb la intolerancia, saben ésser intolerants.

El ciutadá regidor Ulled: S'adhereix a la petició d'Urgencia perque, després de les manifestacions formulades diu que está convençut de que avui deu quedar resolt l'afer. Que les manifestacions del Sr. Cabré no poden quedar en silenci. Diu que no pot quedar en peu l'argument de les manifestacions de Galcerán, perque tothom sap que és missió de la defensa, apel·lar a tots els procediments per tal de provar la defensa del seu recomanat. Que Emiliá Iglesias, després de 1909, fou elegit, peruna gran majoria, Diputat a Corts, i prengué part en el debaT de la sentencia de Ferrer. Que si Emiliá Iglesias davant la representació nacional va provar degudament la seva intervenció, no sap cóm s'ha atrevit el Sr. Cabré a sostenir aquesta acusació en el Consistori, quan ha sigut completament desfeta, com consta en les actes de la sessió. Que ha de suposar que el Sr. Cabré sentirá el degut respecte vers un home, com Emiliano Iglesias. Que si totes les fraccions del Consistori estan conformes, no deu aplaçar-se la votació.

(Es prorroga per una hora la sessió).

Continuar >>