ACTA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE 12 DE SETEMBRE DE 1989

Actualitzar l'acord plenari, de 9 de setembre de 1931, per erigir un monument a la memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia; i facultar l'Alcaldia per a l'execució del present acord.

La Sra. Mata pronuncia el següent parlament, en defensa de la proposta:

"S'ha demanat a aquest Ajuntament, el compliment, dins del possible, d'un acord que el seu Plenari del 23 de maig de 1932 va prendre respecte l'erecció d'un monument a la memòria de Ferrer i Guàrdia; l'acord es feia també per demanar a la ciutat de Brussel.les l'estàtua de Ferrer i Guàrdia, que allí hi havia des de 1911, que havia estat retirada el 1915, durant l'ocupació alemanya, i restablerta el 1920, però sense referència escrita a Ferrer, per no continuar mantenint contenciós amb el Govern espanyol.

"Sembla que la primera pedra del monument fou posada pel juny de 1933, però el trasllat no s'efectuà. I el que és cert és que des de 1984, i en ocasió del 75è aniversari del seu afusellament, l'estàtua de Ferrer i Guàrdia té un nou i millor emplaçament a la ciutat de Brussel.les, i ha recuperat el nom i les inscripcions originals. No es demana ara, per tant, que sigui traslladada aquí, sinó que s'erigeixi el monument que s'acordà d'erigir."

"Les circumstàncies fan que una persona com jo mateixa, que he treballat en el moviment de renovació pedagògica de Catalunya, i que treballo perquè l'acció educativa d'aquest Ajuntament s'adigui a aquest moviment, hagi de defensar aquí el compliment d'aquest acord, presentant la figura d'un pedagog, o millor dit, d'un ideòleg de l'educació, que més aviat ha estat contravingut, amb matisos diversos, pels nostres mestres més directes, com Alexandre Galí i Pau Vila, i poc explicat per alguns altres, com ara Herminio Almendros que, a través de Celestí Freinet, recollí i retornà les essències de Ferrer i Guàrdia a la nostra escola."

"Però això s'adiu potser amb un dels grans contrasentits de la nostra història: que l'ideòleg de l'educació català, més conegut i reconegut fora de Catalunya, sigui poc conegut i menys reconegut a dins, i que no se'l consideri part integrant del moviment pedagògic català."

"És amb un profund respecte per la història de l'escola a Catalunya, que voldria que un dels seus capítols, que no episodi, més punyent, pogués ser llegit sota el signe de la comprensió, base de la tolerància."

"I per comprendre qualsevol fenomen, l'obra, la vida i la mort d'un home, cal referir-los sempre a la seva època i a les seves circumstàncies."

"Francesc Ferrer i Guàrdia havia nascut l'any 1854 i crescut en una escola i en un país d'ambient ideològicament tancat, opressiu. El mot "llibertat" era objecte de totes les suspicàcies, i un "lliure pensador" era senzillament un delinqüent intel.lectual que no podia professar a la Universitat ni, molt menys, atrevir-se a dir que els nens havien d'aprendre a pensar lliurement: això era emmetzinar les seves tendres ànimes."

"Quan Francesc Ferrer i Guàrdia complia els catorze anys, el país visqué la primera sensació d'alliberament col.lectiu, amb la per molts anys anomenada "gloriosa" Revolució de setembre de 1868."

"L'any 1874, una grisa restauració acabava amb aquella esperança; els catedràtics expulsats de la Universitat i els exministres de la I República podien crear la Institución Libre de Enseñanza per fer la travessia del desert, que duraria més de quaranta anys; però un jove de vint anys, que viu més a prop de la frontera francesa, la traspassa i troba i magnifica allò que fins llavors li ha estat negat. Francesc Ferrer i Guàrdia va anar a França i es va enlluernar amb paraules i idees que encara no tenien un segle, de realització social revolucionària, llibertat i raó; i hi va conèixer llibertaris i racionalistes, i una fraternitat, la maçònica, més a l'abast, més humana, segurament, que la del seu poble, llavors."

"Va tornar després de molta peripècia vital, pensant que podia fer una escola no pertanyent a cap congregació ni a l'Estat espanyol, més inculcador encara, i va començar una xarxa escolar lliure, la de l'Escola Moderna. "L'ensenyament racionalista, digué, pot i ha de discutir-ho tot; i d'entrada ha de situar el nen en la via ampla i directa de la investigació personal". Aquesta és la frase que es gravà, s'esborrà i es regravà al pedestal del seu monument i que resum la terrible novetat pedagògica de la proposta de Ferrer i Guàrdia, l'any 1902: els nois havien de ser posats en condicions de fer la seva recerca personal i utilitzar la raó per discutir-ho tot abans d'admetre res. Utopia, potser si, però cada vegada més realitzable i mai delicte."

"De moment enlluernà molts esperits inquiets, com ara el de Pau Vila, teixidor de Sabadell, durant dos anys, fins que es cansà del tarannà "jesuític", com deia ell, de Ferrer i Guàrdia, tot i conservant-ne moltes pautes a la seva Escola Horaciana, la més important, la sortida dels nens a investigar fora de l'escola."

"Un d'aquells nens, Pere Vergés, que anys després dirigiria la nostra Escola del Mar, i persona ben poc suspecta de llibertarisme, recordaria molt més que els llibres que Alexandre Galí blasma, de l'Escola Moderna, el treball directe en les visites a la ciutat i al camp."

"Però el país patia moments d'enduriment de la vida política; el 1907, l'atemptat contra el rei, obra d'un anarquista declarat, va promoure un primer procés contra el pressumpte instigador, el repulsiu lliure pensador Ferrer i Guàrdia i la primera ordre de tancament de l'Escola Moderna."

"Pel març de l'any 1909, a aquest Ajuntament se li suspenia el pressupost extraordinari de cultura perquè havia gosat proposar de fer quatre grups escolars, grups de Kindergarten, Escola Primària i Universitat Popular, cadascun que practicarien la coeducació, emprarien el català com a llengua escolar, i serien neutres en formació religiosa, és a dir, no se la imposaria a tots, com era el costum, sinó que se l'oferiria a qui la volgués."

"El governador, fent-se braç armat de la societat benpensant, havia acabat amb el somni municipal: ni escoles bisexuals, ni catalanes, ni antireligioses; ni "derroches", l'Ajuntament pretenia fer escoles grans i modernes i formar el personal, sense tenir-hi competències."

"La tardor d'aquell any s'ombrejava amb la Setmana Tràgica; "la ciutat de les bombes" es revoltava i esdevenia "la ciutat cremada"; algú havia instigat el "populatxo". Uns dies després vivia la iniquitat del procés de Ferrer i Guàrdia i la vergonya de ni tan sols poder demanar de ser la ciutat del perdó com Joan Maragall propugnava. La història ja ha estat escrita i no cal remoure-la, però sí acabar-la dignament."

"Ferrer i Guàrdia moria afusellat injustament a Montjuïc."

"Pedagògicament, crec que el millor de Ferrer i Guàrdia ha estat recollit, desenvolupat i sistematitzat per Celestí Freinet, el creador a França de la Cooperativa de l'Ensenyament Laic i de l'Escola Moderna. Freinet va venir a l'Escola d'Estiu de Barcelona el 1933 i el seu gran difusor entre nosaltres fou Herminio Almendros, l'inspector manxec-català que a partir de 1936 col.laborà amb Puig Elias, deixeble de Ferrer i Guàrdia i president efectiu del CENU, els dos anys i escaig de guerra. La derrota acabaria amb totes les realitats, no concepcions, d'escola nova, escola unificada, escola activa, escola moderna, escola catalana, escola lliure, per un igual, encara que s'ensanyaria amb els deixebles de Freinet, la majoria dels quals foren afusellats, com el seu avi ideològic."

"Actualment, els seguidors de l'Escola Moderna de Freinet i amb ella, potser sense saber-ho massa, seguidors de la línia ideològica de Ferrer i Guàrdia, tenen un lloc gelosament definit i guardat, en la renovació pedagògica vigent en el dia a dia de diverses escoles, així com els de la Pedagogia de l'Alliberament de Paulo Freire, parents ideològicament de la pedagogia llibertària."

"En tant que moviment de renovació pedagògica s'estengui constantment a totes les escoles, molts altres mestres i pedagogs reconeguts en ell, tindran el monument vivent d'educació que els és propi. El monument a Rosa Sensat ha de ser l'Escola del Bosc i totes aquelles que estimen i practiquen quelcom de la seva pedagogia."

"I dol pensar que el nostre país no ha sabut encara aixecar el veritable monument a un mestres com fou el Dr. Josep Estalella, monument que no pot ser millor que la restauració de la pedagogia practicada al seu estimat Institut-Escola. Dol, i més en aquesta casa, que el monument a Manuel Ainaud, que no pot ser altre que la restauració del Patronat Escolar, no s'hagi aixecat encara."

"El deute de record amb Ferrer i Guàrdia, assumits universalment en l'educació els valors de la raó i la llibertat, no pot pagar-se amb pautes concretes d'escola. Recordar la seva mort injusta prop del mateix mur que veié morir, igualment afusellat injustament, el President Lluís Companys, l'un al crit de visca l'Escola Moderna, l'altre al clam per Catalunya, és quelcom que no podien preveure els Regidors l'any 1932, però sí, potser, és manera que aquests regidors retornin a Catalunya un fill que, diuen, no la conegué, qui sap si perquè no pogué reconèixer-s'hi, com ara volem i podem".

Continuar >>