El Sr. Ainaud opina que el tema és diferent a com s'ha plantejat, ja que es tracta d'actualitzar un acord de l'any 1931 -acord que no figura en l'expedient, format únicament per una simple fotocòpia de l'escrit de la Fundació Ferrer i Guàrdia demanant dita actualització-, quan la situació actual no és la d'aquell any, puix que ni una sola de les forces polítiques de llavors està representada avui en el Consistori. El sorprèn que en els anys d'Ajuntament democràtic durant la República, aquest acord no s'hagués executat, i que en els darrers deu anys de recuperació dels ajuntaments per les forces democràtiques, tampoc s'hagi parlat més d'actualitzar-lo. Puntualitza que el Grup de Convergència i Unió i ell mateix, com han demostrat sempre i en tots els règims polítics, són absolutament contraris a la pena de mort, l'apliqui qui l'apliqui, ja que l'assassinat tant pot ésser encobert per uns com pels altres, cosa que no es pot dir igual de tothom. També vol aclarir que, al marge dels posicionaments una mica tronats de dretes i esquerres, impropis d'aquest Consell Plenari, el tema en debat té unes implicacions formals i de fons que cal tractar. Considera que la Sra. Mata ha fet un bon resum de la vida de Ferrer i Guàrdia, mentre que la Sra. Capmany l'ha fet, una mica més apassionat, de la persona que tingué la posició més exemplar del moment de la Setmana Tràgica, és a dir, del gran poeta, gran periodista i gran ciutadà que fou Joan Maragall, al qual sí que s'hauria d'aixecar un monument, que tindria el suport del seu Grup i, està segur, el del Consell Plenari i de tota la Ciutat.

Creu que si ara es tracta aquest tema, és perquè ho ha demanat una Fundació, però l'Ajuntament ha de tenir un criteri propi sobre a qui s'ha de dedicar un monument, ja que si es tractès d'un acte de desgreuge, de perdó o de record, no s'hi trobaria cap inconvenient, perquè totes les persones que han mort per una causa mereixen un record, però la figura i l'obra de Ferrer i Guàrdia no li sembla que siguin mereixedores d'un monument a la ciutat de Barcelona abans que el tinguin molts altres ciutadans i molts altres pedagogs, com, per exemple, Josep Pallach, Pau Vila o Artur Martorell, que s'ho mereixen molt més. Afegeix que una persona com el seu propi pare, ha tingut el record de l'Ajuntament, que ell agraeix, per tal de continuar la voluntat de fer un patronat i donar a conèixer amb un llibre la seva vida dedicada al servei de la ciutat, però el que no cal és fer un monument amb pedres i bronze, perquè el millor homenatge als pedagogs és continuar la seva tasca. Opina, en canvi, que hi hauria d'haver un debat sobre escoles i sobre edificis escolars, perquè una ciutat es fa gran quan es preocupa de l'educació, mentre que aixecar monuments no és potser el més oportú; que portar la còpia del monument de Brussel.les dedicat a Ferrer i Guàrdia hauria de fer-ho la Fundació, si es vol amb el suport de l'Ajuntament, però el Consell Plenari no hauria de refrescar les coses de l'any 1931, ja que si es fes igual amb altres de la mateixa època, n'hi hauria que resultarien molt difícils de realitzar. Matisa que la posició del seu Grup sobre aquesta proposta no depèn d'una qüestió formal, sinó que, tot i refusant la forma com fou assassinat Ferrer i Guàrdia i totes aquelles altres persones que també ho foren per defensar una causa, creu que una decisió com aquesta pertany a l'Alcalde; i com que la qüestió té un to polític determinat que el seu Grup no comparteix, es pronuncia per l'abstenció, reiterant la condemna a qualsevol assassinat per disfressa legal que tingui, com va tenir el de Ferrer i Guàrdia.

Continuar >>