El Sr. Lucchetti expressa d'antuvi el suport del seu Grup a la proposta i passa tot seguit a defensar-la, indicant que troba molt bé no haver iniciat un debat sobre l'Escola Moderna i la Setmana Tràgica, ja que Ferrer i Guàrdia és un personatge que pertany no solament a la història universal, sinó també a la d'Espanya, a la de Catalunya i a la de Barcelona, i que, vist avui amb les seves contradiccions, invita a reflexionar sobre el tema de la tolerància; que el seu Grup no veu tant el monument a Ferrer i Guàrdia com un homenatge a una figura singular de la nostra història, que pot agradar més o menys, sinó com un record a un moment històric on la intolerància es va manifestar d'una manera més clara; que, per tal de retrobar la memòria històrica, perduda durant molts anys per culpa de tots, pensa que és bo fer el monument, sense que resulti un inconvenient que estigui dedicat específicament a Ferrer i Guàrdia, ja que a Barcelona hi ha molts monuments dedicats a personatges que ho mereixen menys que aquest pedagog.

Considera que l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, que, com diu Pierre Vilar, va ésser l'emissari intel.lectual d'un sector de la població catalana del moment, fou el símbol de la repressió de classe contra l'escola laica i la llibertat d'opinió i d'ensenyament, i que això és el que s'hauria de restituir.

Comparteix molts aspectes del discurs del Sr. Ainaud, sobretot quan ha parlat d'assassinat legal, ja que Ferrer i Guàrdia va ésser acusat de responsable moral de la Setmana Tràgica i condemnat per un delicte d'opinió que avui ningú el consideraria com a tal. Afegeix que aquest assassinat nasqué d'una campanya orquestrada pel sectarisme de la dreta d'aquell moment, el catalanisme conservador, que acusava Ferrer i Guàrdia d'anticatalanista, quan es podria dir que encara que no fos catalanista tampoc se'l podria acusar del contrari, i d'una campanya dels sectors eclesiàstics que tenien el monopoli de l'ensenyament al qual no volien renunciar.

Recorda textos de Maragall i Cambó en la seva correspondència, on aquest últim es pronuncia també per la commutació de la pena de mort, i llegeix el següent text de Josep Benet en el seu llibre "Maragall i la Setmana Tràgica": "Aquesta contradicció interna del catalanisme conservador, explica el seu comportament en els moments més crítics i decisius de la història moderna de Catalunya, anteriors i posteriors al 1909; la contradicció, finalment, a l'hora decisiva es resoldria sacrificant el catalanisme a favor del conservadorisme; el catalanisme, però, quan això s'esdevindrà, s'haurà convertit en un moviment popular, amb una important participació obrera, menestral i camperola". Expressa finalment, que el seu grup es faria ressò de la petició que el monument s'aixequés a Montjuïc, perquè la muntanya té una llarga història de processos, d'afusellaments, com el del President Companys, i de detencions massives, que amb la restitució del monument es contribuiria a treure-li.

Continuar >>