El Sr. Albesa opina que la figura de Ferrer i Guàrdia és a la Història, i que serà aquesta qui el jutjarà, més que no pas aquest Consell Plenari convertit, per uns moments, en una mena de tribunal per enjudiciar-lo; que la condenma a mort de Ferrer i Guàrdia fou injusta, ja que no quedà desmostrat que participés directament en els fets de la Setmana Tràgica; que del que es tracta, però, és de resoldre una petició per ressuscitar un acord de l'any 1931, cosa que no troba adequada, ja que aquest Consistori no és el continuador o representant de l'Ajuntament d'aquella època, i per això, seria més lògic que la proposta hagués sorgit del Consistori actual; que el procediment ha estat defectuós, car no ha estat possible saber què es va aprovar l'any 1931; que, en relació amb les paraules de la Sra. Capmany referint-se a la por i al sentiment de venjança d'alguns grups, nega que el seu Grup en tingui, encara que és cert que Barcelona fou la ciutat de les bombes; i que si l'equip de govern vol fer un monument a la ciutat de les bombes, perquè creu que això és l'adient i correspon a la societat actual, és lliure de fer-ho.

Continua dient que el llibertari Ferrer i Guàrdia introduí unes idees que foren matisades per altres pedagogs, alguns ja esmentats en el debat, i traduïdes als corrents pedagògics actuals, de la mateixa manera que la societat ha pervingut a l'estat actual de llibertat com a conseqüència de les idees sorgides de la Revolució Francesa; que Ferrer i Guàrdia no és l'introductor de les úniques idees que han servit de base per arribar a la pedagodia moderna; que aquest personatge lluità contra l'escola religiosa dominant en el seu temps, amb una forta càrrega d'anticlericalisme, però una cosa és preconitzar una escola laica i l'altra fer un monument a l'anticlericalisme; que Ferrer i Guàrdia fou un anarquista que introduí aquestes idees a Espanya, junt amb altres pensadors, i encara que el seu pensament no tingués res a veure amb el dels membres del sindicat anarquista, es pregunta si és que es vol fer un monument a l'anarquisme; que foren les escoles maçòniques les que fomentaren i pagaren el monument de Brussel.les, i tot i no tenir res en contra dels maçons, no troba adient fer un monument a la maçoneria; que Ferrer i Guàrdia no és un català universal ni els fets de la seva vida són mereixedors d'un monument, mentre que altres catalans de la seva pròpia generació, esmentats en el debat, se'l mereixen molt més; que un monument ha de servir de referència a tota la societat, i el seu Grup, que mai no ha tingut en compte afiliacions polítiques en aquesta qüestió, estarà d'acord en dedicar-ne a tota persona, independentment de la seva ideologia o adscripció política, que hagi contribuït a reflectir i potenciar la presència de Catalunya i de Barcelona dins del context universal, de la mateixa manera que secundà la moció per dedicar un carrer al President Tarradellas, o dóna suport al monument a Francesc Cambó; que tampoc troba oportú erigir cap monument als fossats del Castell de Montjuïc, car en aquest indret s'hi produïren fets dissortats per part de tots els bàndols, i podria convertir-se en una galeria d'estàtues; i que, per tot l'exposat, el seu Grup rebutja, no solament el lloc, sinó també el fet que s'erigeixi un monument a Ferrer i Guàrdia.

El Sr. Armet manifesta que, després d'una presentació molt documentada, positiva i plena de sensibilitat i de coneixement històric, feta per les Sres. Mata i Capmany, s'ha perdut el to del debat, ja que és evident que ningú està a favor de l'assassinat i que tothom està en un sistema democràtic i estima la història de Catalunya; que per tal de situar el debat en els seus justos termes, cal parlar, a més a més de Ferrer i Guàrdia com a personatge important que fou, del monument de Brussel.les; que donaren suport a aquest monument totes les forces liberals, progressistes, radicals i socialistes d'Europa, les quals proposaren, fins i tot, erigir-lo a la frontera espanyola per recordar al món que, en aquest indret, acabava Europa, i que seguí l'evolució de la política europea, perquè quan els alemanys ocupaven Bèlgica, desapareixia, i tornava al seu lloc en acabar l'ocupació.

Matisa que no es tracta d'erigir un monument especialment a Ferrer i Guàrdia, sinó que el que s'està negociant amb l'Ajuntament de Brussel.les, a petició d'una fundació, és tenir una rèplica del monument existent en aquella ciutat, amb la finalitat de fer un acte de justícia i de normalització pel país, de la qual cosa hi ha un antecedent l'any 1931, i, per tant, creu que no s'ha de dramatitzar. Afegeix que la ubicació del monument a Barcelona significa situar-lo simbòlicament a l'epicentre dels esdeveniments històrics, cosa que li sembla obligada pensant en la integració plena a Europa i en la perspectiva del 1992; que no vol entrar en qüestions ideològiques, però considera una desgràcia la falta de continuïtat d'història democràtica en el nostre país, que impedeix l'aflorament d'aspectes reconeguts a tota Europa i que formen part de la seva evolució ideològica, com són l'anarquisme o el paper central de la maçoneria en el segle XIX i principis del segle XX. Insisteix que es pretén que la rèplica d'un monument, erigit amb un gran ressó internacional i amb el suport d'importants forces polítiques i fundacions culturals i que significà una afirmació dels principis liberals i democràtics contra la intolerància d'Espanya, pugui estar situat a Barcelona, com a símptoma de normalitat; i que no es tracta de fer una opció entre blanc o negre, entre catòlic o liberal, o entre maçó i reaccionari, sinó de restituir una peça fonamental de la nostra història, un monument que fou el lloc de trobada de totes les forces i personalitats polítiques antifranquistes, a la ciutat democràtica de tradició liberal, i no a la ciutat de les bombes ni a la del perdó.

Continuar >>