La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia promou la recuperació de la figura de Francesc Ferrer, fundador de l'Escola Moderna i afusellat l'any 1909 per les seves idees.

El septembre de 1989, la Fundació va sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona, que actualitzés un acord de 1931 pel qual es demanava a Bruselas una còpia del monument dedicat a Ferrer que existeix des de 1911.

El monumento a Ferrer va ser inaugurat el 13 d'octubre de 1990. Amb motiu de la inauguració, la Fundació va difondre el següent manifest amb el desig de contribuir a la implicació de la societat en un diàleg constructiu sobre els valors que Ferrer representa: tolerància, laïcitat i progrés.

MANIFEST

El 13 d'octubre de 1909, fou afusellat a Montjuïc Francesc Ferrer i Guàrdia, un home que havia dedicat la seva vida a millorar la vida dels altres, sobretot mitjançant l'ensenyament, tot lluitant per crear una "Escola Moderna", un projecte d'aprenentatge racional en llibertat de notable influència en els medis pedagògics més avançats del seu temps.

La mort de Ferrer i Guàrdia fou un crim comès per l'Estat contra un innocent, un acte d'intolerància contra els sectors de la societat que, a començaments de segle, maldaven per l'emancipació de la classe obrera, per l'accés de tots a la cultura i per la llibertat de pensament com a primera manifestació de pluralisme.

Els enemics de Ferrer i Guàrdia el convertiren en un màrtir de la llibertat de consciència i arreu d'Europa es multiplicaren les protestes. Promogut per grups socialistes, liberals i racionalistes, el 5 de novembre de 1911 s'inaugurà, a Brussel·les, un monument a Ferrer i Guàrdia: un home nu aixecant cap al cel una torxa, és a dir, la llum, símbol de la raó. L'any 1984, el monument fou traslladat a l'Avinguda Franklin Roosevelt enfront de la façana principal de la Universitat Lliure de Brussel·les.

El 13 d'octubre de 1989, el Saló de Cent de la Ciutat fou l'escenari d'un homenatge al pedagog d'Alella, promogut per la Fundació Ferrer i Guàrdia. Des que l'Alcalde Pasqual Maragall havia fet la proposta d'erigir un monument a Ferrer i Guàrdia un mes abans, els diaris de Barcelona havien viscut una intensa polèmica en què alguns dels seus protagonistes recordaven les pitjors èpoques d'obscurantisme. La majoria d'articles i intervencions, però, acceptaren l'oportunitat de defensar Ferrer i Guàrdia i la seva obra. L'acte del Saló de Cent fou una ocasió memorable de record de Ferrer i Guàrdia, de condemna de la seva mort i de reafirmació de l'actualitat d'algunes de les seves propostes i del seu valor com a símbol del lliure pensament.

Ara, quan el 13 d'octubre de 1990, una rèplica exacta del monument de Brussel·les ocuparà un lloc permanent als jardins de Montjuïc, la muntanya que finalment ha perdut el paper de ca Cerber de la Ciutat, per convertir-se en el més important dels seus pulmons verds, les persones i entitats que signem aquest MANIFEST volem reafirmar el nostre convenciment comú que cal donar suport a l'efectiva presència a la nostra societat de tres valors fonamentals, simbolitzats per Ferrer i Guàrdia:

TOLERÀNCIA: La tolerància és el medi natural de vida del pluralisme, un dels valors superiors consagrats a l'article primer de la Constitució. La tolerància és el respecte de l'altri i impedeix el racisme, la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme ideològic i religiós i el nacionalisme agressiu.

LAÏCITAT: La veritable tolerància només pot existir en una societat laica. La laicitat és l'expressió del relativisme de totes les idees, de la inexistència d'una veritat amb majúscules, del dret individual i col·lectiu al lliure examen de totes les qüestions i de la reducció necessària de la religió a l'àmbit de la privacitat.

I PROGRÉS: les llibertats i els drets civils han de garantir-se a tots els ciutadans, i això exigeix una actuació fonamental de les Administracions públiques per a promoure condicions generals d'igualtat en l'accés a la salut, l'habitatge, l'ensenyament, la cultura i el medi natural.