EL MONUMENT A FERRER

Sofia Vergara

[Traducció de la tesina de llicenciatura inèdita: Le culte Francisco Ferrer en Belgique. Universitat Lliure de Brussel·les. Brussel·les, 1987. Pàgines 124 a 143.]

Si encara es manté la memòria de Ferrer a Bèlgica és gràcies, en part, a l'existència del monument que s'ha convertit en símbol del lliure pensament. Més d'un cop, el monument Ferrer ha estat a punt de desaparèixer, ja sigui per no comprometre les relacions entre Espanya i Bèlgica, ja sigui per diverses obres dutes a terme per la ciutat de Brussel·les (obres del metro). Per tal de descriure la història del monument, ens hem basat, essencialment, en el "Butlletí Comunal de la Ciutat de Brussel·les" des de 1909 fins a la data actual també en els documents consultats en el Ministeri d'Afers Estrangers. A més, hem completat la informació gràcies a la premsa quotidiana de 1909 i a les revistes universitàries.

El diari "Le Soir" fou qui primer parlà de la voluntat d'alguns d'erigir un monument en homenatge a Ferrer. Albert Bouwens (1), notari i Conseller comunal de Brussel·les, en una carta dirigida a Georges Lorand, President de la Lliga dels Drets Humans, proposà obrir una subscripció per erigir una columna expiatòria del crim comès en la persona de Ferrer, feia una donació de 100 francs i es comprometia a que el Consell Comunal autoritzés la seva realització (2). La Lliga dels Drets Humans acceptà la proposta de Bouwens. No obstant això, el comitè de la Lliga pensà que els primers fons recollits havien de destinar-se immediatament a socórrer les víctimes i, sobretot, a la família del màrtir, i que després, l'excedent de la subscripció es podia dedicar a constituir un capital permanent que permetés protegir arreu, i especialment a Espanya, l'obra de l'ensenyament racionalista per la qual va morir Ferrer (3).

De tota manera, Bouwens no era l'únic que volia erigir un monument a la memòria del fundador de l'Escola Moderna. "Le Soir" anuncià que havia rebut el projecte del monument: es tractava de fer una estàtua al costat de la frontera espanyola, prop de la via férria que enllaça Perpinyà i Barcelona, en un lloc ben visible per a tots els viatgers anant cap a Espanya. Aquest monument serviria per recordar als viatgers que, de moment, la civilització europea s'aturava ala Pirineus (4).

Per la seva banda, el comitè executiu de la Federació Internacional del Lliure Pensament, es reuní el 15 d'octubre amb l'objectiu d'erigir una estàtua expiatòria dedicada a Ferrer (5).

A la fí, els promotors del monument decidiren unir tots els esforços, i el 18 d'octubre tingué lloc una reunió a la "Brasserie Flamande" de Brussel·les amb la participació de diputats, de senadors liberals i socialistes, de consellers provincials, d'alcaldes, de representants del lliure pensament, etc. Léon Furnemont presidí la reunió. A proposta seva, l'assemblea va decidir constituir un Comitè executiu (6) al qual s'afegia un comitè d'honor format per personalitats eminents de diferents països i un patronat. Neix l'Obra Francesc Ferrer. L'assemblea pensava que cada nació havia de commemorar Ferrer com li semblés, però que Bèlgica, seu de la Federació Internacional del Lliure Pensament, havia de tenir l'honor de prendre la iniciativa del moviment que, amb caràcter internacional, possibilités un acord amb els altres països (7).

El Comitè de l'Obra Francesc Ferrer volia que el monument fos inaugurat la primavera de 1910 en una de les places públiques de la ciutat de Brussel·les. Per això calia l'autorització del Consell comunal.

Tal com Bouwens havia promès, en la sessió del Consell comunal del 30 d'octubre de 1909, demanà que fos acceptada la seva proposició d'erigir un monument a la memòria de Ferrer. Aquesta proposta donà lloc a comentaris oposats entre els liberals-socialistes i els catòlics. Bouwens defensà a Ferrer com a màrtir del lliure pensament, com a home que havia estat afusellat per haver fundat l'escola laica i per haver estat un llibertari. Encara que no combregava amb l'ideal de Ferrer, manifestà que va ser condemnat per les seves idees i sense que els drets sagrats de la defensa fossin respectats (8).

Els catòlics replicaren que Ferrer va ser jutjat i condemnat segons les lleis del seu país. Evidentment refusaven votar la proposició de rendir homenatge a Ferrer, fins que no es demostrés la seva inocència. Després de llargues discussions, l'alcalde De Mot posà a votació la construcció per subscripció pública d'un monument a Ferrer en el territori de la ciutat (9). S'adoptà la proposició per 31 vots a favor i 8 en contra (10).

Continuar >>