Pot semblar estrany que el monument a Ferrer es fes a Bèlgica, quan el país estava dirigit per un govern catòlic que s'oposava al projecte. Diferents factors expliquen que l'estàtua s'erigís a Bèlgica, i més concretament a Brussel·les.

Brussel·les és la seu central de la Federació Internacional del Lliure Pensament. A més, tal com explica P.Sangro, el poder comunal belga té una autonomia difícil de comprendre per un estranger. El poder central només pot intervenir si els acords locals violen la llei. Per aquesta raó, el Consell Comunal de Brussel·les, amb majoria liberal-socialista acordà la realització del monument a Ferrer malgrat les protestes de la minoria catòlica. Això també explica perquè altres consells comunals van donar el nom de Ferrer a un carrer o a una plaça. Els alemanys, els francesos, els italians, els espanyols, els russos, els suïssos i els belgues s'havien aprofitat d'aquests privilegis municipals belgues per fer mal al govern d'Espanya (11).

El Comitè Internacional de l'Obra Francesc Ferrer va organitzar un concurs entre els nombrosos arquitectes i escultors que havien ofert la seva col·laboració gratuïta per a la realització de l'estàtua. Els seus projectes es van exposar al museu comunal d'Ixelles del 3 al 10 de desembre de 1909. El jurat, format pel Conseller de Belles Arts de la ciutat de Brussel·les i per nou membres del Comitè de l'Obra Francesc Ferrer, va haver d'escollir, entre els onze projectes presentats, aquell que seria el monument a Ferrer: es trià l'obra de Puttemans (12) que representa un geni aixecant una torxa cal al cel.

El Comitè de l'Obra Ferrer volia que el monument fos inaugurat la primavera de 1910, però no va ser possible per diferents motius. Per una banda, el comitè executiu de l'Exposició de Brussel·les de 1910 no va acceptar de donar un emplaçament al monument, ja que no havia participat financerament en l'obra (13). A més, l'estàtua de l'escultor Puttemans no podia estar acabada per a la data de l'exposició. Per tant, el Comitè va haver de retardar un any la inauguració i finalment va informar al Consell comunal que havia recollit els fons necessaris per a la realització del monument a Ferrer i que aquest seria inaugurat el 13 d'octubre. El Comitè també demanava al Consell que s'erigís a la plaça "Surlet-de-Chokier" (14).

Aquest anunci provocà una gran impressió a Madrid fins al punt que el Ministre d'Espanya va comunicar al Ministre d'Afers Estrangers la inquietud de les autoritats espanyoles: el Rei Alfons estava torbat, també l'exèrcit i la magistratura, ja que consideraven que la inauguració del monument provocaria un gest de reprobació en contra seva. El Ministre d'Espanya demanà si el govern belga podia intervenir per evitar la manifestació o si més no atenuar allò que podia fer mal a Espanya (15). Com es pot constatar, les autoritats espanyoles esperaven que el monument fos un projecte sense futur. Quan s'adonen que és una realitat, reaccionen.

La inauguració del monument va tenir lloc el 5 de novembre de 1911 i no el 13 d'octubre, tal com estava previst, ja que els dos diumenges més apropats a l'aniversari de la mort de Ferrer es dedicaren a les eleccions comunals. L'emplaçament acordat pel Consell Comunal es trobava darrera la plaça de Santa Caterina, que acontentà el quotidià "Le Peuple" ja que el lloc tenia l'avantatge de ser més cèntric que la plaça "Surlet-de-Chokier" (16).

La cerimònia d'inauguració fou grandiosa i emotiva. "Le Soir" en fa una crònica: "a partir de les nou del matí, el bulevard del Midi estava en ebullició. Alguns grups havien format comitives. Hi havia nombrosos grups socialistes, liberals i racionalistes del Brabant, d'Anvers, de l'Hainaut i de la província de Lieja. Encapçalant la comitiva una gran pancarta portava com a inscripció "a Francesc Ferrer, màrtir de la llibertat de consciència". La seguien banderes de grans nacions i el Comitè organitzador amb els delegats estrangers. Entre els presents hi havia la filla gran de Ferrer, Trinidad, i M. Portet, continuador de l'Escola Moderna. La comitiva donà la volta a la plaça de Santa Caterina, al centre de la qual es trobava el monument" (17). El discurs inaugural va ser pronunciat per James Hocart, antic pastor de l'església protestant liberal de Brussel·les, que va insistir sobretot en el caràcter internacional de la manifestació. També explicà que el monument no era una protesta indignada d'un sol poble sinó la insurrecció de les consciències en tots els països civilitzats contra l'abominable atemptat perpetrat a Montjuïc el dimecres 13 d'octubre de 1909. Calia que el monument fos erigit a Brussel·les per la situació de la ciutat i pel seu esperit acollidor, que la feien un centre d'activitat internacional (18). Després del discurs es va descobrir el monument. En el seu pedestal s'hi pot llegir:

"Francisco Ferrer fusillé à Montjuïc le 13 octobre 1909, martyr de la Liberté de Conscience". (Francesc Ferrer afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, màrtir de la llibertat de consciència).

"Je me trouve en face d'un procès terminé sans que l'instruction en quête seulement de charges ait un seul moment recherché la vérité" Capitaine Galceran plaidant pour Ferrer. 9 octobre 1909.
(Em trobo davant d'un procés acabat sense que la instrucció, buscant només els càrrecs, hagi en cap moment investigat la veritat. Capità Galcerán, defensor de Ferrer. 9 d'octubre de 1909).

"L'enseignement rationaliste peut et doit tout discuter en mettant au préalable les enfants sur la voie ample et directe de l'investigation personnelle". F. Ferrer. Lettre du 24 janvier 1907.
(L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal. F.Ferrer. Carta del 24 de gener de 1907).

"Érigé par souscription internationale. Inauguré le 5 novembre 1911".
(Erigit per subscripció internacional. Inaugurat el 5 de novembre de 1911).

Continuar >>