Del 1934 al 1958 no hem trobat informacions que ens permetin descriure la història del monument. Només sabem que el mes de març de 1958 l'estàtua va desaparèixer perquè, els edils comunals, preocupats per la bona salut de la capital, havien decidit treure-la per tal de netejar-la, ja que es trobava en estat ruinós (43). El monument retrobà el seu emplaçament per a l'exposició de 1958 però l'any 1966, com ja havia passat el 1962 (44), corria el risc de ser desplaçat degut als treballs del metro (45). Els consellers Klein i Brouhon demanaren al Consell comunal que trobés un nou emplaçament per a l'únic monument que a Brussel·les representa el lliure pensament. Les autoritats comunals decidiren finalment d'erigir-lo no gaire lluny del seu emplaçament primitiu (place du samedi) en un encreuament entre el Quai au Bois i el Quai à la Chaux (46).

És molt interessant remarcar que en un article d'Albert Maurice (47), el monument és descrit amb les seves inscripcions primitives. Desgraciadament, malgrat les nombroses recerques, no hem pogut trobar cap document que ens indiqui exactament quan van ser restablertes. Només podem dir que l'any 1961, el monument va retrobar el seu aspecte de 1909 ja que l'article d'Albert Maurice porta data de desembre d'aquell any.

Finalment el monument fou traslladat per última vegada i instal·lat a l'avinguda Franklin Roosevelt, davant l'estàtua de Théodore Verhaegen, fundador de la Universitat Lliure de Brussel·les. Aquest emplaçament fou sol·licitat pel Rector de l'U.L.B. Hervé Hasquin que el 4 de maig de 1984, adreçà una carta al conseller de Belles Arts per sol·licitar que el monumemt s'instal·lés el 13 d'octubre de 1984, 75è. aniversari de la mort de Francesc Ferrer. Per celebrar dignament aquesta nova inauguració, els estudiants de la U.L.B. organitzaren una cursa de torxes des de l'antic emplaçament fins a la Universitat. En el seu discurs inaugural el Rector Hervé Hasquin recordà la vida de Francesc Ferrer "símbol del lliure pensament i de la tolerància, que lluità per la promoció d'un ensenyament i d'una educació que assegurés a l'home la seva emancipació" (48). El Rector també expressà la seva decepció pel fet que l'Espanya democràtica no hagués assistit a la cerimònia. Marc Artigues, Conseller de Brussel·les, s'alegrà que per fi l'estàtua hagués trobat el seu lloc just en front de Théodore Verhaegen.

Conclusió

Si la història del monument a Ferrer és moguda, és també molt interessant ja que posa en evidència fets importants com les relacions diplomàtiques entre Espanya i Bèlgica.

El monument a Ferrer, que fou erigit perprotestar contra una condemna de la justícia espanyola, ha estat molt temps depenent de la voluntat de les autoritats espanyoles. Per aquest fet, més d'una vegada el símbol del lliure pensament ha estat a punt de desaparèixer.

Els partidaris de Ferrer van haver de demostrar molt de coratge i voluntat perquè el monument no acabés en un magatzem qualsevol de la ciutat de Brussel·les.

No obstant, no oblidem el que és principal: el paper jugat pel monument en l'evolució de la memòria a Ferrer, que tot i convertint-se en un símbol de la llibertat de consciència, encara porta el seu nom.