Freddy Thielemans (Traducció)
Regidor de Cultura de la Ciutat de Brussel·les

Molt honorable senyor Tinent d'Alcalde, col·legues, senyores i senyors,

Penso que el fet de trobar-nos reunits aquí conté una doble valoració simbòlica, com ara mateix intentaré explicar.

En primer lloc perquè es tracta, objectivament, de rehabilitar un lliure pensador de gran valor, assassinat precisament per aquesta raó. I en segon lloc perquè cal honorar de manera definitiva la democràcia moderna i la llibertat que hem instaurat en la nostra estimada Europa.

Els sòlids lligams que uneixen Bèlgica amb l'estat espanyol, o sobretot amb l'Imperi espanyol, no es limiten al que ens revelen els vestigis de Saragossa, o els testimonis de la nostra història que es poden trobar aquí mateix a Barcelona. Bèlgica manté altres lligams, principalment amb Barcelona i específicament amb la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia i el símbol que representa. Un símbol que no és gens trivial ja que és la conseqüència natural de la força d'una vida exemplar i de les malaurades circumstàncies del seu destí.

La nostra voluntat de tenir un monument en homenatge de Francesc Ferrer i Guàrdia però, es justifica per moltes altres bones raons. El nostre llarg camí històric, recorrent personalitats com Carles V o aportacions com la llibertat dels individus dotats amb el dret de vot, intervé indefugiblement en la decisió d'instal·lar el monument a Brussel·les. El valor simbòlic que comporta aquest monument s'inscriu en perfecta harmonia amb el seu lloc d'acollida, em refereixo a la Universitat Lliure de Brussel·les.

Nosaltres, socialistes, estem en una aliança, que podria semblar-vos paradoxal, amb els social-cristians. No obstant això, aquests no han posat mai en qüestió el símbol que representa Francesc Ferrer i Guàrdia. Les nombroses ments intel·ligents que formen part d'aquest partit són molt conscients de la dificultat que suposa explicar el present i les etapes del passat si deixem de banda la importància dels símbols. I aquesta sala que ens acull és un bon exemple dels símbols que s'han donat els homes.

Com a éssers il·luminats que sou, l'apreciació del caràcter indispensable i determinant dels grans esdeveniments, dels corrents, de les tendències o dels moviments no es pot posar en dubte. Per tant, em pregunto: algú dels que ens trobem aquí pot descobrir alguna incompatibilitat que no permeti instal·lar aquest monument de record fora de la primera ciutat que el va acollir? De ben segur que aquest no seré pas jo, ans al contrari, serà amb tots els meus esforços que afavoriré la projecció d'aquell personatge que representa l'actitud natural en les nostres societats democràtiques: la llibertat de pensament.

I això, de la mateixa manera que considero com a testimoni, en un moment donat de la recerca espiritual dels éssers, la Sagrada Família de Gaudí, la qual no deixo de visitar sempre que m'és possible, perquè la meva condició de lliure pensador fa que hagi escollit l'opció del coneixement. I la llibertat de pensament sense llibertat resulta ser un parany, de la mateixa manera que tampoc existeix llibertat sense el coneixement. Per fi, i per primera vegada en la història de la humanitat, hem aconseguit un desenvolupament en el qual acceptem, de manera gairebé internacional o si més no mitjançant organitzacions d'àmbit internacional, de reconèixer la profunda dignitat de l'individu. És per aquest motiu que anteriorment afirmava que calia determinar en tots els països d'Europa aquesta evolució cap a la democràcia que ha possibilitat la nostra extraordinària riquesa. Tothom l'enveja, sobretot aquells que pretenen detestar-la, ja que és un sistema on qualsevol cosa pot ser objecte d'anàlisi o de crítica.

No hi ha res en el pensament que esdevingui essencialment etern. Per aquest motiu és que constantment hem de justificar les raons per les quals critiquem i qüestionem. Totes les divergències d'opinió que hem pogut escoltar en aquest recinte responen a la voluntat d'alguns d'arribar fins al final en els seus plantejaments, mantenint però, el respecte per les opinions dels demés.

Crec que tot això convergeix a donar-nos l'oportunitat, en l'Europa del demà que construïm actualment, d'oferir a la població la dignitat, sobretot la dignitat econòmica, cosa que és essencial per a la llibertat. I sembla força evident que l'educació ferreriana va en la línia d'assolir aquesta dignitat econòmica. Perquè sabem perfectament que estem constantment sofrint per tal que els nostres fills puguin acabar els seus estudis i, així, puguin assolir, en un moment donat de la seva vida, el nivell suficient per instal·lar-se precisament en aquesta dignitat.

En aquest context es dóna el fenomen de la llibertat. Aquest és essencial. A l'inrevés del que alguns pensen, el segle XX no serà el segle del materialisme ni del misticisme, sinó el segle de la llibertat. I això és quelcom que no acabem d'entendre. Però les forces més obscures que existeixen en alguns països sí que ho saben. No ens hem adonat encara com aquesta explosió ha estat única en la història de la humanitat, però potser en el futur esdevindrà més important que el fet que el Rif africà traslladés els nostres avantpassats de la selva a la planura tot convertint-los en el que som tots els que estem aquí: éssers dotats d'intel·ligència i preocupats per aprofitar-la.

I el que encara és més extraordinari és el fet que hem arribat a un punt en el qual sabem que la llibertat es pot vestir amb la indumentària del desconegut. Per posar un exemple, i seguint el que havia dit anteriorment el professor, malgrat els enormes mitjans de tot tipus que tenim al nostre abast avui dia, com els ordinadors , encara no s'ha pogut establir una fórmula imaginable que defineixi el conjunt de dades d'un problema. Potser exagerant, crec que és aquí on se situa la llibertat. Ja no hi ha ningú que conegui l'única veritat: tots estem condemnats a tenir la nostra pròpia veritat i a saber que la veritat del veï no serà mai del tot la nostra.

Però el que sí que sé és del que us estaré sempre agraït: d'haver-me donat un sistema polític de llibertat, de democràcia i d'educació. I això és precisament el que és Francesc Ferrer i Guàrdia i la substància del seu pensament que potser s'ha volgut portar més lluny del que desitjava -però pitjor pels que ho han fet- perquè, entretant, nosaltres vivim amb el símbol de Ferrer i això és, per a mi, un motiu d'enorme satisfacció.

Gràcies.

Continuar >>