Clausura

Lluís Armet i Coma,
Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona

Srs. Regidors, autoritats, Sres. i Srs.

Crec que avui el Saló de Cent ha viscut un acte important. Per a uns una commemoració, per a altres un homenatge. Per a mi un homenatge.

El que crec que és molt important és que en aquest Consell de Cent s'hagin pogut escoltar unes veus, expressades amb plena llibertat, analitzant la figura de Ferrer i Guàrdia, des de la història, des de la reflexió profunda, des de la pedagogia, des de la ideologia. I això és bo perquè s'ha fet amb esperit de tolerància. Com deia el nostre amic, el Regidor de l'Ajuntament de Brussel·les, el S. XX ha de ser el segle de la llibertat, però sens dubte també ha de ser el segle de la llibertat i de la tolerància. Gran virtuts; virtuts que són perfectament complementàries.

També voldria dir que el Consell Plenari, per voluntat de l'Alcalde, va decidir cercar unanimitats, perquè és bo que tots els representants de l'Ajuntament de Barcelona, i per tant de la ciutat de Barcelona, hagin pogut assistir a una commemoració de Ferrer i Guàrdia. Dic commemoració per fer un comú denominador que expressa la totalitat dels representants democràtics de l'Ajuntament de Barcelona, i això és molt important. De la mateixa manera que farem tots els esforços per cercar una actitud clarament unitària en aquest sentit. Però també cal dir molt clarament que la figura de Ferrer i Guàrdia, al marge de valorar una noble tradició catalana, com és l'anarquisme, al marge de parlar obertament d'una positiva tradició del nostre país, com és el racionalisme pedagògic, al marge que avui i en aquest marc s'hagi pogut parlar de la tradició maçònica amb tota tranquil·litat i amb tota obertura, al marge dels valors pedagògics, Ferrer i Guàrdia, sens dubte, és un símbol de llibertat perquè el seu va ser un dels assassinats més injustos de l'Europa Contemporània.

Pensin vostès, i això ho sabem prou bé, que en el moment que es va erigir el monument hi havia qui pensava que calia situar-lo a la frontera espanyola per demostrar que allà acabava Europa. Aquest és el valor profund d'aquest monument. I quan hi ha hagut onades de nazisme o d'intolerància a Europa, el monument desapareixia perquè contenia un simbolisme que ultrapassava els fets i les persones.

Des d'aquest punt de vista veiem positivament la iniciativa de la Fundació. I estic molt content que el senyor Ainaud de Lasarte també l'hagi considerada positiva.

L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, en el fulletó que s'ha editat per commemorar el dia d'avui, fulletó que té un gran interès i que conté, al meu entendre, un capítol d'una tesina extraordinàriament interessant, diu dues frases que, jo crec, són reveladores del sentit profund, no partidari d'una opció determinada, sinó del que hauria de ser la Institució Ajuntament de Barcelona, estigui qui estigui en majoria conjuntural i, per tant, històrica: "Si la reparació de l'oblit arriba, no arriba mai tard, perquè el que importa és trencar el silenci un dia, i tornar a la memòria col·lectiva allò que li havia estat sostret". I, després, continua Pasqual Maragall, amb una altra reflexió: "Si Barcelona no va poder ser per a Ferrer i Guàrdia la ciutat del Perdó, ara res no hauria de privar que fos la ciutat del record, quan ja tantes coses hem perdonat".

Des d'aquest punt de vista, l'alcalde, Pasqual Maragall, en el seu viatge a la ciutat de Brussel·les el dia 24 d'octubre de 1989, s'entrevistarà amb el seu alcalde per intentar fer tots els possibles per facilitar aquesta iniciativa de la Fundació de portar, finalment, una rèplica del monument dedicat a Ferrer i Guàrdia situat a Brussel·les.

Moltes gràcies per la seva assistència, per la voluntat d'acord i de concòrdia, i per intentar sempre sintetitzar una visió unànim, comuna entorn d'aquest fet que ha de ser un símbol profund de llibertat i de tolerància.